• El vincle terapèutic. És un dels elements més importants de la teràpia i parteix dels l’adopció per part del terapeuta de les actituds rogeriarnes d’acceptació incondicional positiva del pacient, empatia i autenticitat.
  • Cada persona és única i irrepetible, per tant la relació terapèutica i la intervenció amb cada pacient, s’adaptarà a la seva realitat particular.
  • La teràpia implica un treball sistèmic, és a dir, per poder entendre la totalitat de la persona caldrà tenir en compte els sistemes en els que participa: família, relacions socials, ambient acadèmic, ambient professional...tanmateix, la persona es comprèn com un sistema de subsistemes o dimensions que també caldrà atendre: dimensió emocional, dimensió cognitiva, dimensió corporal, dimensió pràxica, entre d’altres.
  • La demanda del client és la que marcarà l’objectiu de la teràpia tot i que podrà anar variant i redefinint-se durant tot el procés.
  • El terapeuta té un paper actiu: al mateix temps que escolta de manera empàtica al pacient, hi interacciona a través de preguntes d’exploració concretes.